Amarg

€10 El vull

Com tot acte creatiu, Amarg sorgeix d’un impuls, que de vegades es confon amb una necessitat, o per ventura a l’inrevés. La pulsió per projectar una visió del que està passant al nostre entorn, d’expressar una convicció ferma a través de la ficció, va derivar en Cavalls sota l’arena, una peça breu presentada al concurs de Teatre de Barra, i que va rebre els premis de millor text, millor espectacle i millor actriu.

La història? La darrera nit de Federico García Lorca a la terra, abans de ser afusellat per les seves idees ‘modernes’ i la seva condició. Però també la de totes les repressaliades, els perseguits o els torturats per pensar o ser ‘diferent’; i la d’aquells avançats al seu temps que decidiren viure lliures i ho pagaren car. Lorca va ser, i és també en aquesta peça un epítom de tot plegat. Una ànima llibertària en un món fosc, en un entorn opressor i bàrbar; el resum de les dones i els homes que amen la poesia, l’art i el teatre com a vehicles per a una vida més plena.

Amarg és l’‘abans’ i el ‘durant’ d’aquella nit, més o menys inventada, tal vegada reconstruïda lliurement, però també l’aproximació al mite, al poeta, al viatger, al dramaturg, a l’amic, a l’enamorat, i a tots els que escriuen, viuen i estimen amb passió.

Un obra amb noms i fets reals i personatges inventats, amb situacions probables, amb paraules que ell hagués utilitzat… Un relat de relats contat per dones que fan d’homes; perquè ha sortit així i perquè, segurament, ha funcionat el subconscient que es revela contra les normes establertes, com va fer Lorca, i com van fer tants de valents, i de valentes.

Qui cerqui en Amarg un humil homenatge el trobarà, qui la vegi com a un exercici de melangia també haurà observat bé, i qui detecti connexions amb el present tampoc anirà errat. I és que aquest poema contat i cantat, dirigit a cop de sensibilitat per Josep R. Cerdà, musicat amb les entranyes per Naile Sosa i interpretat amb passió per Núria Fiol, Ona Borràs i Marina Nicolau, pot ser tot allò explicat i moltes coses més, totes les que càpiguen a les ments obertes del públic, que al cap i a la fi ho és tot.